la accentuació de les paraules

L'accentuació en català segueix les següents normes:

• Les paraules monosil·làbiques no s'accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l'accent diacrític).

• S'accentuen les paraules agudes (la síl·laba tònica és l'última de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en o -in (on la i és vocal). S'escriu, per tant: català, però, també, camí, pastís, cabàs, progrés, Berlín, sorprèn. En canvi: Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu (acaben en semivocal).

• S'accentuen les paraules planes (la penúltima síl·laba és la tònica) que no acaben en cap de les terminacions anteriors. Per exemple s'accentuen: exàmens, cànon, tòrcer, correguérem, portàveu, entristíssiu. Però no s'accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas.
• S'accentuen totes les paraules esdrúixoles (l'avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la sílaba tònica està abans de la penúltima). Per exemple: història, tònica, àrea, Núria, període, químicament.

• S'accentuen tots els adverbis acabats en -ment si la paraula original a partir de la qual està format s'accentua: ràpida → ràpidament, mecànic → mecànicament, fàcil → fàcilment, feliç → feliçment.

SIGNIFICADO DE ALBERTO

Alberto

Significat:
Que brilla per la seva noblesa.
D'origen germà.
Característiques:
És honest, observador i franc. Tria les seves
amistats, les quins prefereix poques però confiables. És sociable i amè
en el seu tracte amb els altres.

Amor:
Li agrada que la seva parella sigui
demostrativa i confiable.

Data:
15 de Novembre (Sant Alberto).

Persones celebris:
Albert Einstein (gran físic i matemàtic).
Albert Schweitzer (metge, teòleg i musicólogo,
Premi Nobel de la Pau 1952).
Alberto Dürer (pintor).

Coneguts i famosos:
Alberto Olmedo (gran actor còmic).

Alberto Cortéz (cantant).